Búnquer de l’armentera
La guerra civil ha deixat una gran petjada a la nostra memòria col·lectiva. Es fa difícil relacionar els escenaris de violència que veiem per televisió en un país llunyà amb els nostres carrers, places i pobles. Però com sabem això també va passar aquí, i les empremtes d’aquest fet son a la vora de casa nostra.
Al Empordà, una de les inquietuds freqüents de la rereguarda republicana era la por a una invasió per mar. No semblava irreal aquesta angoixa, ja que parlem d’un àrea castigada per cruels bombardejos, en molts casos procedents de les bases “nacionals” a l’illa de Mallorca. Tot i els esforços de la Columna Macià-Companys i altres temptatives, mai va ser recuperada.
La por a una invasió per mar es va traduir en l’edificació de defenses passives, la coneguda Línia de Costa. D’ella en tenim vestigis evidents com les infraestructures de La Clota, al terme municipal de L’Escala, recentment recuperades per realitzar visites culturals durant els mesos d’estiu.
No obstant, com acostuma a passar amb tot allò relacionat amb la Guerra Civil, gran part d’aquell passat ha quedat enterrat. Precisament a L’Escala, a la platja de Sant Martí d’Empúries podem trobar un d’aquests complexos literalment enterrat a la sorra. És molt probable que el lector/a hi hagi estat “a sobre” sense saber-ho.
Una vista de l’interior
Entrada del búnquer
Un cas diferent és el niu de metralladores situat a L’Armentera. Corresponent a la segona línia de defensa passiva. Representava la darrera defensa en cas que la primera (entre L’Escala i Sant Pere Pescador) caigués en mans de l’enemic. És un element estratègicament situat al costat de la carretera entre Sant Pere i L’Armentera.
De dimensions reduïdes, ha sobreviscut en mig d’un camp de cultiu, completament amagat durant la major part de l’any pel cultiu de blat de moro. La primavera és la millor època per visitar-lo, el trobem completament visible passant per la Carretera de Santa Cristina.
A pocs metres del marge, és de fàcil accés i es pot entrar al seu interior, format per tres galeries en forma de T irregular, vigileu amb el cap, té una alçada interior d’uns 110 cm. L’accés a cada galeria és independent, essent el cantó orientat a Sant Pere pescador el més pròxim a l’entrada (primera galeria a mà esquerra). L’accés a les altres dues ve condicionat per petita cambra interior, amb murs que separen el camí a les respectives zones de tir.
Esquema del búnquer de l’Armentera
L’estat de conservació d’aquesta estructura militar és del tot excel·lent. L’interior resta totalment intacte, les galeries no presenten desperfectes atmosfèrics ni vandàlics. Entrar-hi és del tot segur, i l’únic perill son les teranyines i l’alçada.
Amb unes característiques semblants també podeu visitar un altre niu de metralladores a Sant Pere Pescador. En un molt mal estat de conservació, es troba abandonat a meitat del camí de Can Martinet. Podeu visitar aquest testimoni del nostre passat, abans que el perdem definitivament, aprofitant les rutes excursionistes de la zona, que us portaran també fins als Aiguamolls del Empordà i a la platja de Les Dunes.
No us oblideu que durant es mesos d’estiu, el Museu de l’anxova i la sal de l’Escala organitza visites guiades al conjunt de La Clota.
Localització: 42° 10′ 33″ N, 3° 05′ 02″ E
Un article de Aarón Sánchez Tolosa
(amb la imprescindible col·laboració de Jordi Blesa)
Tot inclòs 
És fascinant els “trossos” d’història que tenim tan aprop… aixi com és una pena la destrucció i la poca consideració que hi ha a altres d’aquests “trossos” o sinó acosteu-vos a la platja de Sant Martí a ple mes d’agost…